ENERGIES RENOVABLES: TRACTAMENT DE RESIDUS PERILLOSOS (II). L’AMIANT: PERILLS I SANEJAMENT D’INSTAL·LACIONS

FIBROCIMENT? “URALITA”? US SONEN AQUESTS NOMS? SÓN TERMES QUE S'HAN POSAT DE "MODA" AQUESTS DARRERS ANYS, A CAUSA DE LA "PRESSIÓ" DE L'ADMINISTRACIÓ, PER A SENSIBILITZAR SOBRE ELS EFECTES NOCIUS QUE PER A LA SALUT DE LES PERSONES I EL MEDI AMBIENT TÉ, POTENCIALMENT, LA MANIPULACIÓ D'ELEMENTS AMB FIBRES D'AMIANT.
SEGONS ELS ÚLTIMS INFORMES DURANT ELS PRÒXIMS ANYS MORIRAN UNES 30.000 PERSONES CADA ANY ALS PAÏSOS DESENVOLUPATS DE CÀNCER ORIGINAT PER LA INHALACIÓ DE FIBRES D'AMIANT. DES DE LA PROHIBICIÓ L’ANY 2002 DE LA SEVA UTILITZACIÓ EL RISC ÉS MENOR, PERÒ LA INTENSA UTILITZACIÓ ALS ANYS 70 COMPORTA QUE, ACTUALMENT, HI HAGI MOLTÍSSIMES CONSTRUCCIONS AMB AMIANT. LA RETIRADA SEGURA I CONTROLADA ÉS, DONCS, UNA ASSIGNATURA PENDENT QUE HEM DE RESOLDRE.

Què és l’amiant?

L'amiant és un mineral que es troba en tots els llocs del món i que s'extreu en mines a cel obert. Les excel·lents propietats aïllants, mecàniques, químiques i de resistència a la calor i a les flames que presenta, així com el seu baix cost, expliquen les nombroses aplicacions industrials i domèstiques, més de 3.600: construcció, indústria petroquímica, nuclear, automobilística, naval, ferrocarrils, etc. És per això que hi ha concentracions limitades de fibres d'amiant en l'ambient. Normalment són tan baixes que no representen cap risc per a la salut, però a exposicions llargues a nivells de concentració majors el risc augmenta considerablement. El terme amiant fa referència a un grup de silicats hidrats microcristal·lins de composició química variable. El mineral amiant està compost per fibres microscòpiques.    Existeixen diferents varietats dividides en serpentines i amfíboles. Les serpentines es caracteritzen per tenir les fibres corbades i els amfíboles per tenir les fibres rectes i ser més perillosos.

Tipus d’amiant

Amiant
no-friable

En l'amiant no-friable les fibres estan barrejades amb altres materials, habitualment ciment o cua. L'aplicació més coneguda són les plaques de fibrociment (més conegudes pel nom de la marca més popular, Uralita). També existeixen altres aplicacions molt esteses com canalons, dipòsits i conduccions d'aigua, elements decoratius (testos de plantes) i rajoles de vinil. Quan l'amiant no-friable està en bon estat existeix menys risc per a la salut, ja que les fibres són menys volàtils.

Amiant friable

En l'amiant friable les fibres solen desprendre's amb facilitat, perquè no estan unides a cap altre material. Per tant l'amiant friable és molt més nociu i sempre ha de ser retirat o cobert. Algunes de les aplicacions més utilitzades són amiant projectat, cordons (trenats), juntes, panells aïllants i peces ignífugues.
EvoluciÓ histÒrica de
l’amiant i legislaciÓ

L'amiant ja va ser usat en l'època clàssica pels grecs i els romans per les seves excel·lents propietats. Però és durant la revolució industrial a inicis del segle XX quan realment comencen a explotar-se els jaciments amb intensitat. Després de la II Guerra Mundial comença l'ús a gran escala, tenint el màxim d'ús als anys 70.  A partir dels anys 80 el seu ús comença a decaure a Europa i la dècada dels 90 comença a prohibir-se a alguns països de la UE.

A Espanya comença a utilitzar-se a partir dels anys quaranta, i és a la dècada dels setanta quan el seu ús s’intensifica. No serà fins el 2002 que se’n prohibeix totalment l’ús i la comercialització. Així, els darrers anys el problema amb la perillositat de l’amiant s’ha centrat en el control d’activitats com demolició i manteniment.

Els riscos de l’amiant
per a la salut

L’any 2002 la OMS va catalogar com perillosos els residus d’amiant. El contacte freqüent amb l’amiant, sobretot si és l’amant friable, augmenta els riscos per a la salut. Durant la manipulació de materials, sobretot en tasques de demolició, tall, trepat o trencament, les fibres respirables poden passar a l’aire i entrar per la via respiratòria. És per això que la legislació vigent obliga a les persones que per la seva professió estiguin exposades a l'amiant a portar  equips de protecció respiratòria dotats de filtres absoluts de categoria P3.

Les característiques aerodinàmiques, la mida i forma allargada de les fibres d’amiant permeten que aquestes puguin romandre en suspensió en l'aire el temps suficient, perquè representin un risc respiratori. Així mateix, poden adherir-se a la roba i a la pell i desprendre's posteriorment amb el conseqüent risc d'inhalació.

L'exposició a l'amiant pot ocasionar tres tipus de malalties irreversibles com càncer de pulmó (és la primera causa de mort relacionada amb l'amiant en els pacients exposats, sobretot a la crocidolita o amiant blau), mesotelioma maligne o càncer de cèl·lula mesotelial (se sol produir en persones que han estat exposades de forma laboral a l'amiant almenys 30 anys abans), o asbestosis (malaltia pulmonar crònica produïda per la inhalació de fibres d'amiant que pren el nom del mot en grec; el símptoma principal és una dificultat respiratòria que es va agreujant a mesura que progressa la malaltia).

Sanejament de l’amiant

En cap cas es permet el sanejament de l’amiant present en qualsevol tipus d’edificació a particulars. La llei obliga  fer-lo a empreses registrades i autoritzades al Registre d’Empreses amb risc per Amiant (RERA).

L'empresa que ha d’executar els treballs haurà d'establir un detalladíssim Pla de Treball  Específic, que garanteixi un treball professional, segur i lliure de restes de contaminació. Aquest pla haurà sotmès a l'aprovació de l'Autoritat laboral  (Departament de Treball) corresponent al centre de treball en el qual vagin a realitzar-se tals activitats i, a més, els empresaris que contractin aquests tipus de treballs comprovaran que els contractistes disposen d'aquest pla de treball aprovat per l'Autoritat Laboral competent.
Els treballadors de l’amiant han de seguir un Pla de Formació  i Informació específica en relació al risc de les seves tasques,  i també han d’estar sotmesos a una vigilància mèdica que estableixi la seva aptitud. Aquests controls es complementen amb l’avaluació i control de l’ambient de treball en el qual es desenvolupen les tasques de desmuntatge i condicionament dels residus.

El Reial Decret de 396/2006 “Disposicions mínimes de seguretat i salut en Reglament de Treballs amb Amiant” és la legislació vigent que han de complir les empreses especialitzades en desamiantat.

Peus de foto
En aquesta imatge i en la de la pàgina següent es poden veure els treballs de retirada de plaques de fibrociment. Els operaris van amb màscares i vestuari especialitzat per minimitzar el contacte amb les fibres d’amiant.

Imatge dels treballs de retirada de plaques de fibrociment.
Com es pot observar els operaris van amb màscares i vestuari especialitzat per minimitzar el contacte amb les fibres d’amiant