COM OPTIMITZAR LA GESTIÓ DELS RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ EN EL NOU MARC NORMATIU CATALÀ

Al llarg dels últims anys, el sector de la construcció ha vist com s’han anat incrementant les exigències legals sobre el tractament de residus procedents de les obres. Això s’ha vist acompanyat per un increment dels costos associats. I, el que és pitjor, es tracta de costos que no sempre s’han reconegut com una partida d’obra addicional i que, en el millor dels casos, han quedat parcialment dissimulats en partides més genèriques a mode de calaix de sastre.
 
Tanmateix, els avanços que enguany està fent la normativa ens adrecen vers una equiparació del tractament que els residus reben a la resta d’Europa. Més que mai, orientar la gestió dels residus de la construcció cap a la valorització representa una oportunitat per a millorar la gestió de l’obra, però també el seu balanç econòmic.

Novetats normatives
Enguany, han estat aprovades dues normes amb incidència substancial sobre el sector de la construcció i, en particular, sobre la gestió dels residus:

· Reial Decret 105/2008, d’1 de febrer, pel qual es regula la producció i gestió dels residus de construcció i demolició.

· Llei 8/2008, del 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus

En el primer cas, aquesta norma estatal amplia amb algunes consideracions que seguidament s’expliquen al marc català que fins al moment ha regulat la gestió dels residus a les obres.

Quant a la segona norma, d’aprovació ben recent, crea el cànon sobre deposició controlada de residus de la construcció i preveu les condicions d’aplicació de cara al proper any 2009.

Addicionalment, també en breu està previst que s’aprovi el Programa de Gestió de Residus de la Construcció de Catalunya 2007-2012, que recollirà per als propers anys les directrius de gestió d’aquests residus a Catalunya.

Implicacions per als      Constructors
Qualsevol tipus de projecte constructiu (edificació, obra civil, ferrocarrils, aeroports, etc.) ha de preveure en el seu projecte executiu, que servirà per a tramitar la llicència d’obres, la planificació adient dels residus de la construcció (RCD en endavant), en forma d’estudi de gestió de residus. Un estudi de gestió de residus és un document que haurà d’incloure la següent informació:
· Mesures de minimització i prevenció de residus aplicables al projecte.

· Estimació de la quantitat de RCD que està previst generar durant l’execució de l’obra, en tones i m3 i per fases d’obra.
 
· Operacions de gestió de residus: tractament que rebrà cada tipus de residus, durant la seva manipulació a l’obra, però també en el seu destí a la instal·lació de gestió.

· Plec de prescripcions tècniques. Caldrà que, junt amb el Plec de Prescripcions Tècniques del Projecte, també s’incloguin les prescripcions adequades per a la gestió dels RCD i, en particular, les instruccions per a la manipulació i emmagatzematge dels RCD a l’obra.

· Documentació gràfica de les instal·lacions per a la gestió dels residus. Cal designar els espais que durant l’execució de l’obra serviran per a l’emmagatzematge i manipulació dels residus.

· Pressupost de la gestió dels residus. Cal detallar el cost associat a la gestió dels RCD en les condicions descrites en els punts precedents i fer-lo constar en un capítol independent del pressupost del projecte.

Aquest tràmit, si bé recau sobre el promotor de l’obra, qui també haurà de formalitzar la fiança corresponent, influeix en la posterior execució de l’obra, a realitzar per part del constructor. En concret, aquest ha de presentar davant el promotor i la direcció facultativa de l’obra un pla de gestió de residus que concreti tots aquells punts de què consta l’estudi de gestió de residus, tot adaptant-los al grau d’informació de què es disposa en la fase d’execució.
Aquest pla sí que competeix directament al constructor, responsable de la seva redacció i posterior aplicació a l’obra.

A banda, el constructor ha de tenir en compte que el Reial Decret 105/2008 estableix uns llindars mínims de generació de RCD que, quan se superen de forma individualitzada per a cadascuna de les fraccions, serà obligatori seleccionar els RCD a l’obra d’acord amb aquestes mateixes fraccions:
                                                                                
Taula 1. Llindars de selecció de residus que estableix el Reial Decret 105/2008, d’1 de febrer

                                                          
A més, en el cas de Catalunya i per l’aprovació de la Llei 8/2008, de 10 de juliol, existeix un incentiu econòmic addicional per al compliment de la normativa reguladora dels RCD: el cànon sobre la deposició controlada de RCD. Aquest cànon és un tribut que encarirà la gestió dels residus que es destinin a dipòsit controlat.

A hores d’ara, si bé no estan completament definides les condicions d’aplicació d’aquest cànon, es constata com la Llei que aprova el cànon aposta per no subjectar a pagament de cànon aquells RCD que s’hagin gestionat d’acord amb un estudi/pla de gestió de residus, sempre que compleixin uns objectius mínims de recuperació (pendents de determinar per part de l’Agència de Residus de Catalunya). De no ser així, la tarifa d’entrada al corresponent dipòsit controlat es veurà incrementada en 3 euros/tona, gravamen previst per al citat cànon per a l’any 2009.

D’aquí que la planificació de la gestió de RCD deixi de ser una “càrrega” per als contractistes per esdevenir un element d’eficàcia econòmica: una planificació adient d’aquesta gestió –com ja succeeix per a altres aspectes de l’obra– condueix vers el compliment de les exigències legals, però també vers uns millors resultats econòmics.

. Gestora de Runes de la Construcció és una empresa mixta, participada per l’Agència de Residus de Catalunya i TERSA (en un 45%) i per la Confederació Catalana de la Construcció i 111 empreses privades del sector que s’hi troben associades.

Gestora de Runes de la Construcció S.A.
Tel. 93 414 74 88
gestora@grc.cat