MOROSITAT, L'ETERNA QÜESTIÓ. ALTRES MECANISMES PROCESSALS PER COMBATRE-LA: EL PROCEDIMENT MONITORI

La Llei 1/2000, de 7 de gener, d’enjudiciament civil, va crear un nou
procediment que va anomenar monitori, la característica principal del qual és la seva
senzillesa, que el fa susceptible de ser utilitzat per qualsevol persona, encara que no tingui coneixements jurídics. L’estadística demostra la seva efectivitat: segons dades
del Consell General del Poder Judicial, en un 45% dels casos el deutor acaba pagant
i en un 39% s’acaba despatxant execució, amb l’embargament dels béns fins al
cobrament del deute.

A l’exposició de motius d’aquest cos legal s’afirma que per mitjà del procediment monitori es pretén oferir una protecció ràpida i eficaç del crèdit dinerari líquid de molts justiciables i, especialment, de professionals i empresaris mitjans i petits.

En síntesi, aquest procediment s’inicia mitjançant una sol·licitud, per a la qual es
poden emplenar impresos o formularis, adreçada al jutjat de primera instància del
domicili del deutor, sense que calgui la intervenció d’un procurador ni d’un advocat. Un punt clau d’aquest procés és que, juntament amb la sol·licitud, s’aportin documents dels quals resulti una base de bona aparença jurídica del deute. Si es tracta dels documents que la llei mateixa considera base d’aquella aparença o si el jutjat ho entén així, qui aparegui com a deutor tindrà l’opció de pagar o d’«exposar-ne els motius», de manera que si el deutor no compareix o no s’hi oposa, està prou justificat despatxar-ne execució. En canvi, si «n’exposa els motius», és a dir, si el deutor s’hi oposa, la seva discrepància amb el creditor se substancia per les vies processals del judici que correspongui segons la quantia del deute reclamat (ordinari si la quantia excedeix els 3.000 €, o verbal si no excedeix aquest import), cas en el qual sí que serà preceptiva la intervenció d’un advocat i d’un procurador (a excepció del verbal en el qual es reclami una quantia inferior a nou-cents euros, en què no és preceptiva la intervenció d’aquests dos professionals).

Si el deutor no compareix o no s’hi oposa, se’n despatxa execució segons el que
es disposa per a les sentències judicials. En el si d’aquesta execució forçosa és possible l’oposició limitada prevista en el seu lloc, però amb la particularitat que es barra el pas a un procés ordinari en què es reclami el mateix deute o la devolució del que es pugui obtenir en l’execució derivada del monitori.

REGULACIÓ I MISCEL·LÀNIA: capítol I, títol III, llibre IV de la Llei d’enjudiciament
civil (articles del 812 al 818).

1. Pot acudir al procés monitori qui pretengui que un altre faci el pagament de
deute dinerari, vençut i exigible, d’una quantitat determinada que no sigui superior a trenta mil euros, quan el deute d’aquesta quantitat s’acrediti mitjançant documents, sigui quina sigui la seva forma i la classe o el suport físic en què estiguin, que constin signats pel deutor o amb el seu segell, la seva empremta o marca o amb qualsevol altre senyal, físic o electrònic, provinent del deutor o mitjançant factures, albarans de lliurament, certificacions, telegrames, telefaxs o qualsevol altre document que, fins i tot unilateralment creats pel creditor, siguin dels que habitualment documenten els crèdits i els deutes en relacions de la classe que consti que hi ha entre el creditor i el deutor. Així doncs, la Llei imposa el límit quantitatiu de trenta mil euros. Si el deute és superior, en cas que es tracti d’una factura única, es pot reclamar per aquest procediment i renunciar al que excedeixi d’aquest límit. Si el deute està documentat en diverses factures inferiors a trenta mil euros, es pot interposar una demanda de judici monitori per cada una d’elles.

2. És exclusivament competent per al procés monitori el jutjat de primera
instància del domicili o la residència del deutor o, si no són coneguts, el del lloc on
el deutor pugui ser trobat pel jutjat a efectes del requeriment de pagament.

3. El procediment monitori comença amb la petició del creditor en la qual ha de
constar la identitat del deutor, el domicili o els domicilis del creditor i del deutor o el lloc en què resideixin o puguin ser trobats i l’origen i la quantia del deute; també cal  adjuntar-hi el document o els documents dels quals resulti una base de bona aparença jurídica del deute.

4. Per a la presentació de la petició inicial del procediment monitori no cal valer-se de procurador ni d’advocat. Si el deutor s’hi oposa, l’escrit d'oposició ha d’estar signat per un advocat i un procurador quan la quantia reclamada sigui superior a nou-cents euros.

5. Presentada la petició inicial de procediment monitori, el jutjat requerirà el deutor perquè, en un termini de vint dies, pagui al peticionari i ho acrediti davant el jutjat, o comparegui davant seu i al·legui succintament, en un escrit d’oposició, les raons per les quals al seu entendre no deu, totalment o parcilament, la quantitat reclamada.

6. Així doncs, davant aquest requeriment el deutor pot:

a) No comparèixer, cas en el qual el jutjat dicta una resolució interlocutòria despatxant execució per la quantitat deguda.

b) Atendre el requeriment i pagar, cas en què s’arxiven les actuacions.

c) Oposar-s’hi dins un termini de vint dies, cas en què l’afer s'ha de resoldre
definitivament en el judici que correspongui. Si la quantia de la pretensió excedeix els tres mil euros, el creditor ha d’interposar la demanda de procediment ordinari dins un termini d'un mes des del trasllat de l'escrit d'oposició; si no ho fa, se sobreseuran les actuacions i se’l condemnarà al pagament de les costes. Si la quantia no excedeix els tres mil euros, el jutjat ha de convocar la vista de manera immediata. La sentència que es dicti en els dos casos té força de cosa jutjada.

Ramon Ignasi Palau de la Nogal, advocat
PALAU-CASTELLÓN ADVOCATS, SL