ENTREVISTA A ALBERT CAMPS

Regidor d’obres i projectes de Granollers

“Hem de fer tot el possible per ajudar un sector tant important com la construcció.”

Si dintre del nou cicle d’entrevistes a alcaldes de la comarca hem triat la figura de Joan Seguer de Parets perquè deixa el càrrec, en el cas del cicle d’entrevistes a regidors hem començat per la capital de la comarca, Granollers. Ciutat que a més ha viscut importants obres públiques en els darrers anys. Ell és l’Albert Camps i porta ja 12 anys com a regidor d’Obres i Projectes a l’ajuntament granollerí.

Va entar com a regidor el 1999. En dotze anys, han canviat força coses. I més encara els darrers anys, on s’ha passat de l’època de més bonança per la construcció a la pitjor crisi que ha sofert…

“Sí, han passat èpoques molt diferents en tot aquests anys. I és clar que la crisi s’ha notat molt. No tinc dades de llicències d’obres, ja que això ho porta Urbanisme, però en quant a volum sí puc dir que abans hi havia concursos d’obres que quedaven pràcticament deserts i havíem quasi d’anar a buscar a algú que les fes, que això també a vegades ho oblidem, i ara hem passat a un punt en que es presenten més de 30 i més de 40 empreses a una licitació. I en obres més petites, on abans potser només tenies dues o tres ofertes. Hi havia arranjaments de voreres on fins i tot es presentava una empresa i prou”.

I ara que hi ha tanta competència per aconseguir una obra pública, ja tenen en compte el criteri de proximitat a l’hora d’adjudicar-les?

“Hi ha un criteri legal que cal respectar, i és estricte. La normativa en aquest sentit ha anat canviat durant aquests anys. La primera consideració és tenir sempre en compte la legalitat dels processos. Però en allò que la normativa preveu una altra fórmula, ja sigui procediment negociat o contracte d’obra menor, sempre s’ha optat per la proximitat. Llevat de les obres amb  un import molt alt, que obliguen a fer concurs, la gran majoria d’actuacions solen ser d’aquest tipus; microobres, actuacions de mitjà format... sempre que tenim l’oportunitat d’incidir en el procés, oferim la possibilitat de participar a les empreses de l’entorn. Això fa que hi hagi una relació molt fluïda i correcte amb elles, sobretot els tècnics municipals, que són els qui hi mantenen més contacte. Fan un treball òptim i n’estem molt satisfets. Sempre que podem apostem per empreses d’aquí”.

Justament en aquest mateix número de la revista del gremi, uns agremiats es queixen (veure secció ‘A fons’) de cóm les gran corporacions entren ara a les licitacions més petites…

“La classificació de les empreses ja regula prou aquesta qüestió, però és veritat que quant els temps eren pròspers, a les grans empreses no els hi interessaven certes obres, i això ara ha canviat. La crisi afecta especialment a la construcció i a l’obra pública, i per això hem fet el que podem, que és fer un esforç molt gran per no reduir la inversió en aquest capítol. De fet els darrers anys s’ha invertit com mai a la ciutat en obra pública, tant pel que fa a urbanització, carrers, parcs, places... com pel que fa a equipaments. I ho hem fet així perquè enteníem que l’administració pública, tant amb els plans de l’Estat com a nivell municipal, havíem de fer un esforç i tot el que estigués al nostre abast per ajudar a un sector tant castigat i important, tant per qüestió d’ocupació com per la viabilitat de les pròpies empreses”.

Treballem molt en base a tenir les idees clares del que volem, i tenir-ho molt planificat. Tant les actuacions dins un mandat com més enllà”. Documents, plans:
“Documents de reflexió amb els tècnics en vistes al futur, de tal manera que al plantejar una actuació, ja tingui a veure amb una planificació. Per exemple el pla d’accessibilitat. O el pla del barri Congost, que el vam fer l’any 2000. Així quant ha arribat el Pla de Barris, ja teníem el pla fet. I és satisfactori veure que tota la transformació actual del barri, ara al 2011, no hagués estat possible sense aquest treball de reflexió previ. Permet aprofitar les oportunitats quant es presenten: al sortir el Pla de Barris el 2004, vam dir ‘és el moment’, i va ser seleccionat. Igual amb aparcaments, espais verds... sempre col·laborant amb tècnics de diversos àmbits”.