a Fons: Ramón Guarda Parera

“El meu objectiu és que no es perdi l’ofici tradicional de paleta”

Ramón Guarda Parera va néixer fa 71 anys a Alella. Per tant no pertany al gremi del Vallès Oriental, sinó al de Maresme. Però ben aviat professionals vinculat al nostre gremi aprendran l’ofici de les mans d’en Ramon, ja que assessora els cursets que s’imparteixen a l’Institut Miquel Biada de Mataró, amb els quals com ja em explicat a les pàgines d’aquesta revista, s’ha arribat a un conveni de col·laboració formativa. I tot i que ja està jubilat, continua donant consells als que estant aprenent aquest ofici. Perquè com ell mateix diu, el seu objectiu és “que no es perdi la forma de fer tradicional” dels paletes.

“Sóc xapat a l’antiga, jo. Abans tots dúiem el nostre pot, la nostra regla de cinc pams i les nostres falques de fusta. Fèiem el morters a terra. Abans, menys pintar i enguixar, el paleta ho feia tot. I això s’està perdent”, explica. “Cada cop s’ha anat especialitzant tot més, quant crec que en un moment com l’actual, és més important ser paleta que no pas especialista”.

I perquè no es perdi aquesta antiga tradició de l’ofici de tota la vida, no ha dubtat en fer-se aliat de les formes més modernes de comunicació, amb un canal d’Internet que aplega més d’una cinquantena de vídeos que expliquen com fer pas a pas tot tipus d’obres: des de revestiments a sanitaris passant  per voltes d’escala.

“Va ser idea d’un arquitecte de l’institut Miquel Biada: em va dir que per què no feia un vídeo pels alumnes, perquè així el poguessin consultar quant volguessin”. I així va fer-ho: primer un, després un altre… I així fins a 55, tots penjats al seu propi canal del portal youtube.com (ramon17642). Tant s’hi va aficionar que s’ho fa tot ell sol: la gravació, el muntatge, les músiques… “Músiques que haig de buscar lliures de drets d’autor, perquè al principi em trobava que m’esborraven el vídeos”, recorda. “Mai m’ho hagués ni plantejat. I ara mira, ja tinc 80 subscriptors i alguns dels vídeos han rebut més de 8.500 visites”. I el resultat és que no només els seus alumnes, sino aprenents de tot el món, no deixen d’enviar-li felicitacions i donar-li las gràcies per penjar aquestes peces tan explicatives: “La gent que els veu agraeix que siguin tan didàctics i em diuen que els ajuda a tenir ofici. Un cop una estudiant d’arquitectura em deia ‘això no ens ho ensenyen a la facultat!’. La veritat és que és emocionant rebre aquest missatges”.
I es que la relació del Ramon amb el professió és purament vocacional. “Estimo aquest ofici i m’encanta ensenyar-lo”. No pot ser menys quant hi porta tota la vida, des de ben nen. El seu pare ja era paleta i, com passava abans en aquests casos, no van passar gaires anys fins que ja estava fent d’aprenent i donant un cop de mà al pare: “En tenia 13 quant el vaig començar a ajudar. I als 16 anys ja portava sis obres, perquè  el meu pare va caure malalt i el meu germà portava l’empresa. L’any 1977 em va independitzar i em vaig posar al capdavant d’una empresa d’Alella. I des d’aleshores no he parat”. Ni de treballar de paleta, ni de formar-ne de nous: “Sempre he tingut aprenents. Mai he deixat d’ensenyar, ni ara estant jubilat encara que sigui fent col·laboracions, perquè és el que més m’agrada. Sempre he viscut per la construcció”, afirma. “Bé, primer la família, és clar, però només la família abans que la construcció”. Fins i tot ara quant, ja jubilat i sense poder treballar-hi, Internet li ha obert les portes a poder escampar aquesta ensenyança tradicional a tothom: “M’arriben missatges de molts llocs, sobretot de llatinoamèrica. I la veritat és que motiva molt”.

I de pas, serveix per, com es sol dir, fer país: “Explico el que són les voltes catalanes o els espantabruixes… és bonic recuperar tot això i que no es perdi: l’arquitectura popular, o els elements ornamentals típics de cada lloc, com per exemple els espantabruixes”. Un ornament molt utilitzat antigament a les cases de la comarca per evitar que les bruixes xoquessin contra les cases en el seus vols nocturns.

“M’ho va explicar un amic meu que és historiador –recorda-. Són històries boniques, de la nostra cultura, que no s’haurien de perdre”. I per això, entre tasques més habituals del dia a dia quotidià d’un paleta, en els seus vídeos també ensenya com es fa un bon espantabruixes, que consisteix en tallar una teula (“abans ho fèiem amb un tallant i la rascàvem amb un totxo”) i amb els trossos aconseguits, muntar-los donant una forma artística.

Ara en Ramon està treballant en la restauració de la Torre del Molí de Vent de la seva població. Un treball difícil però gratificant: “De fet, ara que ja estic jubilat, he arribat a fer feines de restauració d’ornamentació tradicional a diversos edificis per pura afició, sense cobrar. Fins a aquest punt m’agrada aquesta feina”. I així li reconeixen els molts que observen i comenten els seus vídeos a Internet. Com per exemple aquest comentari que diu: ‘Sr Ramón, mis más sincera admiración a su profesionalidad, personas como usted son las que demuestran que aún hay vocación profesional, mas allá del lucro económico’. O un altre que ho resumeix tot plegat de forma més curta, concisa i clara, firmant ‘des d’Uruguay’: ‘Gracias genio. Eso es un trabajador. Muy bueno’.